Escales avall per a tothom, inclosos cadires de rodes

Un cop més la discapacitat torna a la palestra. La veritat no esperava que fos tan aparatósa. A l’estació RENFE del poble ja no deixen passar ningú pel pas de cautxú. Escales avall per a tothom, inclosos cadires de rodes. Per descomptat, RENFE compleix normatives, fins i tot del 2021. Déunhido com funciona el transport públic. Continua llegint

Publicat dins de Agustí Vilar, Els meus carrers, Política | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Escales avall per a tothom, inclosos cadires de rodes

Contracrònica de Vallvidrera

Un cop més, els guies ONCE tornen a fer de les seves quan van per lliures. Una caminada des de Vallvidrera fins Sant Cugat. Ja sabeu, ermites, corriols, fonts, graons irregulars, etc. Pel meu gust, Collserola fa rars els arbres. Massa pedra trencada, massa matorral com a  droguería de proximitat. No gaire complicada, però, llarga i tenaç. Personalment, molt dura per culpa del confinament més inclemències. Continua llegint

Publicat dins de Agustí Vilar | Comentaris tancats a Contracrònica de Vallvidrera

Una grip complicada

Sóc cul de mal seient en quarantena,
la por dels infectants entre infermeres
i metges no cedeixen en trinxeres,
quan aplaudim des dels balcons fent trena.

Continua llegint

Publicat dins de Agustí Vilar | Comentaris tancats a Una grip complicada

Quin parell

Té malhumor quan es taca l’armilla,
son pare, jubilat, encara roba.
Els maldecaps s’apleguen al seu cove
mentre s’empipa es rasca la perilla.
Continua llegint

Publicat dins de Agustí Vilar | Comentaris tancats a Quin parell