La rosa és obsoleta, però el pètal sempre té riba. (Williams Carlos Williams) Tendre horitzó de cites, bleix d’aram quan la fatiga arbora dins el vespre, la font refresca mirades de prunes.
La goma buida quatre ulls per anar-hi, igual pesquen presó tota la vida. S’ho mereixen, comenta un casernari tot just m’ho canta, irat l’engego a dida.
Diuen que compartim velles baralles d’un carrer brut, poble de gent fenícia. Ja ho veieu, tota la nostra cobdícia és un afany de viure amb menys manaies.
El passat ja no il·lumina el provenir. L’esperit humà camina entre tenebres. (Alexis de Tocqueville) De Gom a gom, l’afany sembla una mata tot just escolto un solo de trombó. Certament, callen ocells i un tambor als castanyers, somric...