Arxiu de l'autor: Agustí Vilar

El Clàssic

Un helicòpter vola per l’estadi. De seguida, detecta la pancarta amb què la gent reclama bbastant farta les flors robades, si va al camp no badi.

Publicat dins de Agustí Vilar | Comentaris tancats a El Clàssic

Nadalenca

Vull torró i flautes on uns bons somriures guardin tristors i facin borrallons d’estrelles. Cal desfer a tomballons les presons plenes de persones lliures.

Publicat dins de Agustí Vilar | Comentaris tancats a Nadalenca

Carme i Dolors

No vuela quién tiene alas, sinó quién tiene un cielo. (Elvira Sastre) Les dones no amaguen mai les espines, sento les ones com xisclen rompudes. Els homes no entenen reixes amb sines, Carme i Dolors, tan soles i perdudes.

Publicat dins de Agustí Vilar | Comentaris tancats a Carme i Dolors

Palau de Congressos

Finalment, l’home ja vola. Però, no ho fa com una àguila, sinó més aviat com un escarabat (Joseph Conrad) Ja sé com us encanten els geranis de les nostres rialles, quan les bruixes no us ofereixen bons plats de maduixes … Continua llegint

Publicat dins de Agustí Vilar | Comentaris tancats a Palau de Congressos