Quin parell

Té malhumor quan es taca l’armilla,
son pare, jubilat, encara roba.
Els maldecaps s’apleguen al seu cove
mentre s’empipa es rasca la perilla.

Entre els suïssos hi deixen l’arrova,
plena de quartos vessant la cartilla.
Veu el pare corrupte dins l’alcova,
com es treu seriós la sabatilla.

Fa temps, inviolables, el microbi
no els confita una llarga temporada,
tant se val, insisteixen en l’oprobi.

En canvi, el nostre procés els enfada,
ja n’hi ha prou d’aquesta desfilada.
Com manen sense que ningú no ho comprovi?

Quin parell

Aquesta entrada ha esta publicada en Agustí Vilar. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.