Dues colomes en una senyera

Les paraules, aquí, costen deu anys
de presó,en canvi, allà, munten la murga.
Sento amb horror com els mals averanys
us fan feliços fent la nostra purga.

Meritxell, no saps com la Carme purga
una mateixa feina, uns vells afanys.
Manes respecte, allà on tothom furga
el nostre dret de ser lliures, companys.

Mentre no siguin fora, empresoneu.
Calles un càrrec, també ets catalana,
les pors trafiquen. Així governeu?

Xell, la teva col·lega no fou vana
sentint un jutge orgullós i garneu.
Per favor, no tornis a fer campana.

Dues colomes en una senyera

Aquesta entrada ha esta publicada en Agustí Vilar. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.