Xocolata desfeta

Secció “Galetes Impreses

Quan llesco el temps, les tardes dels dissabtes,
La botiga de casa, encara obria.
La iaia convidava els meus cosins,
mon germà i jo, a berenar pastís
amb xocolata desfeta, una festa.
Recordo prou dues incontinències,
la pulcritud de tasses i safates,
vull dir com resten netes i escurades.
L’altre bon rotllo, la seducció
del meu germà, com feia riure l’àvia.
Quan se n’anaven, buscava l’acústica
pel quarto rosa, bo i rascant cançons,
fins l’hora de les copes al Guinart:
Quant més m’entotsolava, pitjor em veia,
Mentre hi venia, els retrets callaven.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Galetes impreses i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.