Partits i persones

Jordi Sanjosé és un miracle al nostre poble. Contra la fatiga del sistema, hissa ambicions. Milita en l’organització política més consistent democràcia ençà. Té experiència i atresora intel·ligència. Té condicions per a ser flexible i cosir unanimitats. Però, sap que vivim en un poble de tendències centrífugues, farcit d’inflexibilitats.

Per a superar aquestes noses, ha de bastir projectes creïbles, futur que vingui. No ho té gens fàcil si s’abandona a equacions partidistes. Ha de saber que molta gent ha votat només Jordi Sanjosé. Parlant amb militants ini, s’empipen quan exposes retret sobre la llista. Llevat de persones molt bregades, aquest sectarisme no estranya. No tinc cap inconvenient en dir-ho, la llista guanyadora no enamora. Per descomptat, la dels sociates si fa no fa. El desequilibri és la figura de l’encapçalament. Lourdes Borrell és la metàfora d’un socialisme local inexistent. Ho veurem aviat quan els seus regidors saltin del barco. Si Ciu ha preferit governar amb nous socis, també indica crítiques implícites. Jordi Sanjosé és la nova alternativa contra cesarismes i nepotismes. Ini té defectes però gestiona millor.

L’argument és irrefutable: els eco mai no tenen un xavo. Els sociates han tingut pasta i opcions. Han decebut amb deutes i claques. A més a més, alcaldes sociates de la comarca han vetat projectes locals de coreligionaris del nostre poble. Com s’explica sinó la  desaparició d’en Vázquez?  Vet aquí el compromís del PSC amb el catalanisme. Persones i partits són una osmosi lenta i delicada. Sovint aquesta barreja de projectes polítics i ambicions personals, demostra mancances i fragilitats cíviques. Quan arriben crisis, entestar-s’hi només en econòmiques, vol dir que només segueixen venent gat per llebre. En unes altres paraules, els sostres dels uns i dels altres, són purament conservadors.

En l’actualitat, la situació no engresca. Però, en particular, l’onada de conservadorisme només estimula escepticismes. La feina del Jordi Sanjosé és titànica. Això sí, no és èpica perquè no és envejable. Però, si millora la gestió i guanya adhesions en projectes unànimes, caldrà admirar-lo.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Política i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.