Foteses catalanes

La goma buida quatre ulls per anar-hi,
igual pesquen presó tota la vida.
S’ho mereixen, comenta un casernari
tot just m’ho canta, irat l’engego a dida. Continua llegint

Publicat dins de Agustí Vilar, Cultura | Comentaris tancats a Foteses catalanes

Sant Joan de Lerm

Qui me’n parla primer d’aquest llogarret és Enric Puigventós. Ell va fer la mili a la Seu d’Urgell. Ho va fer com a xofer d’un alt càrrec militar. Gràcies a l’inesperat de les seves obligacions, cap racó de la caserna li és desconegut. Fins i tot la vall de Santa Magdalena i les prades boscoses de Sant Joan de L’erm. Al capdavall, els militars dominen àmplies zones del territori per a les seves tasques. Segons ell, la contrada encara és de difícil accés.

Continua llegint

Publicat dins de Excursions i versos, Veus d'herbes | Comentaris tancats a Sant Joan de Lerm

Vol d’ocell

Versos de plaça i manis, sempre ser-hi,
no us preocupeu mai per la gent de dalt.
No enganyen pas, tampoc fan cap tiberi,
ara que no falta pebre ni sal.

Continua llegint

Publicat dins de Agustí Vilar | Comentaris tancats a Vol d’ocell

El gran recapte

Diuen que compartim velles baralles
d’un carrer brut, poble de gent fenícia.
Ja ho veieu, tota la nostra cobdícia
és un afany de viure amb menys manaies.

Continua llegint

Publicat dins de Agustí Vilar, Cultura | Comentaris tancats a El gran recapte