Tossa d’Alp, final de temporada

Sextina dedicada a Vela i Iwan,

gossos pigall de Paqui Sánchez i Joan Carles Costa

 

Sentors menudes de flors, una colla

de violes i prímules en delta,

pentinant prades i nius d’orenetes

guaitant com juguen infants i pigalls.

Mentrestant, les formigues van volant Continua llegint

Publicat dins de Excursions i versos | Comentaris tancats a Tossa d’Alp, final de temporada

Els nostres somnis

Ítaca, llunyana i propera, com cal. (Josep Piera)

 

En un aplec, somio la pancarta,

així  el poble fa arrels en esperances.

Tot plegat, vull sempre flors i gaubances,

el meu país, això mai no ho descarta.

Continua llegint

Publicat dins de Indepes sense pipa | Comentaris tancats a Els nostres somnis

Groc i morat

L’honor de la virtut és lluitar, no pas vèncer. (Michel de Montaigne)

 

Diuen que som quatre vells rondinaires,

tant se val, qui s’apunta vol procés.

Groc o morat, el llacet dels garlaires,

ha de convèncer abans o després.

Continua llegint

Publicat dins de Agustí Vilar, Indepes sense pipa | Comentaris tancats a Groc i morat

Burrets i burretes catalanes

Sóc enmig d’un concert de brams. No és exactament el Liceu barceloní. Vora Berga, una granja equina d’ases del país. Exactament, som a Olvan en un lloc súper agro. De cop i volta, sé com es fan els muls de l’exèrcit español. Una caserna militar de muntanya feia el transport amb Aquestes bèsties. Llavors, el tema anava a càrrec de muls i mules. En efecte, militars i autoritats aprecien creuaments d’eugues amb burrets catalans. Els muls fan una feina impagable. Forts, resistents, mansos i estèrils. Vet aquí, la llegenda del nostre ruc indígena. Fins que un boig prou savi i pencaire d’aquestes contrades hi va creure. Ara és Continua llegint

Publicat dins de Excursions i versos | Comentaris tancats a Burrets i burretes catalanes