Pont del Dimoni

L’últim cop que el travesso és el 11. Déu meu, com passen els anys a mesura que els col·leccioneu! Llavors, fa un any que m’han operat d’una angina de pit. Poca cosa, un parell de baipassos. Una llarga convalescència, gairebé un parell d’anys. Vull dir molt de repòs i poques sortides de caire muntanyenc. Quan reprenc els meus periples excursionistes, hi ha un trajecte Molins de Reifins Martorell pel curs Esquerra del riu. Naturalment, fins el pont del Diable. Continua llegint

Publicat dins de Veus d'herbes | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Pont del Dimoni

Bastó de coloraines

Sóc a Miró Batllori. A punt de creuar el pas de vianants. Vull dir el que va de l’entitat financera fins la botiga d’electrodomèstics. Un senyor em toca el braç i em convida que passi. D’ençà que vaig amb bastó de coloraines, és el primer que ho fa. No us imagineu la seguretat que endreça. Ara bé, dubto molt que ho sàpiga. El bastó de coloraines indica que sóc un sord cec. Per tant si veuen els usuaris que no moc fitxa, és perquè no sento prou. Continua llegint

Publicat dins de Agustí Vilar | Comentaris tancats a Bastó de coloraines

Qui mou fitxa?

Qui mou fitxa

L’Assemblea Nacional de Catalunya ha convocat un debat. Els indepes reflexionen sobre la seva situació. Hi vénen pesos pesants. Per descomptat, la xerradissa dels partits no lliga gaire amb la gent. En moments de desorientació, cal escotar l’ANC. En canvi, hi ha tírries i desconcerts bastant ingenus. Sobretot, les animadversions que aixeca la CUP. En canvi, per mi, són els més lúcids. Al capdavall, només amb parlamentarisme no anem enlloc. Ara bé, és bo saber on som. Destaco  tres personatges. Continua llegint

Publicat dins de Política | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Qui mou fitxa?

Follets i macrahuxenis vora el safareig de la pera

Estanys de la Pera

Finalment, vaig a la temuda excursió pirinenca. Poca gent i furgona menuda. Com de costum, els peus, llargs, darrera el vehicle. Novetats, una conductora. Ho va fer bé, no vaig marejar-me en absolut, un miracle. Entre cecs i lloscos, mitja dotzena i para de comptar. Entre iaios, gairebé orfes. En definitiva, en família, unes perspectives espantoses. A més a més, la vaga de transports públics ens diverteix. Vull dir,  gent que ve, si no va llesta, no ens pesca. Continua llegint

Publicat dins de Veus d'herbes | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Follets i macrahuxenis vora el safareig de la pera