Arxiu de la categoria: Veus d’herbes

Sant Bartomeu de la Campanya

Trenco un matí amb mirades de pedra, mentre busquem senderes lluny del gall, just quan la joia fa el nostre camí. Trobo escorça i sauló, fulles d’arbre, recers de violetes, plecs de cel fent rotllanes de núvols sense temps.

Publicat dins de Veus d'herbes | Comentaris tancats a Sant Bartomeu de la Campanya

Pinacoteca i escolania, a l’abast de capacitats diverses

Per què persones cegues en una pinacoteca de pintura? Doncs, perquè veure no és exclusiu de les persones que hi veuen. Manel Plana m’ho fa endevinar amb els carbons de Rembrandt tot just endrapa. Té una gana de llop, però, … Continua llegint

Publicat dins de Veus d'herbes | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Pinacoteca i escolania, a l’abast de capacitats diverses

Urnes contra manilles, una febrada patriòtica a Brusel·les

Gore Vidal afirma que rera el nacionalisme s’amaguen els pitjors poca-vergonyes. Sovint em demano com és que en els altres ismes no se n’amaga cap? No són rares aquestes opinions tan capcioses entre gent d’esquerres. Oi més quan passem plana … Continua llegint

Publicat dins de Veus d'herbes | Comentaris tancats a Urnes contra manilles, una febrada patriòtica a Brusel·les

Sant Jeroni, un pelegrinatge

M’agraden les escales amb graons que facin gotes de dolça promesa, així busquem amunt, vora la pedra, les suaus carícies de les branquetes. Pel pas dels vells francesos, fem claror de belles vistes que enamoren flors.

Publicat dins de Veus d'herbes | Comentaris tancats a Sant Jeroni, un pelegrinatge