Arxiu de la categoria: Veus d’herbes

Brams d’un mestre de cerimònies en una vinya de muntanya

Gairebé 12 Qms des d’Olesa fins la Vinya, sempre a la vora del Puigventós. Quan Àngel Mas m’ho proposa, arrufo el nas. És clar, la seva literatura és més a la vora de la manduca que no pas del paisatge, … Continua llegint

Publicat dins de Veus d'herbes | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Brams d’un mestre de cerimònies en una vinya de muntanya

Passeig dels Plàtans de Sant Andreu de la Barca

Tornem als orígens. Tardor de l’any 2. En Llorenç se’n recorda per l’òbit del pare. També vam ser nosaltres tres, un jardiner, un pintor i un poeta. És a dir, la pitjor combinació excursionista. O sigui que ja fa més … Continua llegint

Publicat dins de Veus d'herbes | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Passeig dels Plàtans de Sant Andreu de la Barca

Sant Martí de Sesgaioles, una sextina per a excursionistes xerraires no gaire platònics

De Sant Martí fins Conill, fem un tomb De vol d’ocell farcit de mel i nata, Som 29 rient dins la taberna, Abans de fer, lleugers, un bell viatge, Per terres de l’Anoia gresca grossa! M’exclamo impune, Déu meu, quins … Continua llegint

Publicat dins de Veus d'herbes | Comentaris tancats a Sant Martí de Sesgaioles, una sextina per a excursionistes xerraires no gaire platònics

Pont del Dimoni

L’últim cop que el travesso és el 11. Déu meu, com passen els anys a mesura que els col·leccioneu! Llavors, fa un any que m’han operat d’una angina de pit. Poca cosa, un parell de baipassos. Una llarga convalescència, gairebé … Continua llegint

Publicat dins de Veus d'herbes | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Pont del Dimoni