Arxiu de la categoria: Veus d’herbes

Una cançó de cent caminades

No hi ha tracte sense un fil de rotllo, ni curiositats amb cafetó, abans de començar uns bells camins. La nostra vida creix amb les paraules, de tant en tant, fem somriures d’ofrena i a l’abast d’una flor, mel de … Continua llegint

Publicat dins de Agustí Vilar, Excursions i versos, Veus d'herbes | Comentaris tancats a Una cançó de cent caminades

La Vajol, meravelles d’un pelegrinatge

En efecte, em quedo amb Josep Sebastià Pons. Sempre dic que la poesia no explica prou i ho arreplega tot. En havent dinat, els micros despullen sordeses implacables. Però, quan li demano a Àngel Mas que em passi els poemes, … Continua llegint

Publicat dins de Veus d'herbes | Comentaris tancats a La Vajol, meravelles d’un pelegrinatge

Sant Bartomeu de la Campanya

Trenco un matí amb mirades de pedra, mentre busquem senderes lluny del gall, just quan la joia fa el nostre camí. Trobo escorça i sauló, fulles d’arbre, recers de violetes, plecs de cel fent rotllanes de núvols sense temps.

Publicat dins de Veus d'herbes | Comentaris tancats a Sant Bartomeu de la Campanya

Pinacoteca i escolania, a l’abast de capacitats diverses

Per què persones cegues en una pinacoteca de pintura? Doncs, perquè veure no és exclusiu de les persones que hi veuen. Manel Plana m’ho fa endevinar amb els carbons de Rembrandt tot just endrapa. Té una gana de llop, però, … Continua llegint

Publicat dins de Veus d'herbes | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Pinacoteca i escolania, a l’abast de capacitats diverses