Arxiu de la categoria: Agustí Vilar

Una cançó de cent caminades

No hi ha tracte sense un fil de rotllo, ni curiositats amb cafetó, abans de començar uns bells camins. La nostra vida creix amb les paraules, de tant en tant, fem somriures d’ofrena i a l’abast d’una flor, mel de … Continua llegint

Publicat dins de Agustí Vilar, Excursions i versos, Veus d'herbes | Comentaris tancats a Una cançó de cent caminades

Bastó de coloraines

Sóc a Miró Batllori. A punt de creuar el pas de vianants. Vull dir el que va de l’entitat financera fins la botiga d’electrodomèstics. Un senyor em toca el braç i em convida que passi. D’ençà que vaig amb bastó … Continua llegint

Publicat dins de Agustí Vilar | Comentaris tancats a Bastó de coloraines

Per aquí no anem bé

Els cecs, com a disques, tenen dues facetes quotidianes, amb les quals, no poden badar. L’una és la mobilitat, l’altra, l’accessibilitat. És a dir, sense elles, tururut la pròpia autonomia. L’actual legislatura ens ha deixat un parell de millores urbanes … Continua llegint

Publicat dins de Agustí Vilar | Comentaris tancats a Per aquí no anem bé

Silencis que retraten

Una consulta serveix per saber qui és separatista, poca cosa més. Sembla que tot s’acabi aquí, però no. Un dret polític sempre existeix per a exercirlo. Quan el tema depassa l’estricte debat identitari, llavors, el debat democràtic fa estralls. Els … Continua llegint

Publicat dins de Agustí Vilar, Política | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Silencis que retraten