Arxiu de l'autor: Agustí Vilar

Tossa d’Alp, final de temporada

Sextina dedicada a Vela i Iwan, gossos pigall de Paqui Sánchez i Joan Carles Costa   Sentors menudes de flors, una colla de violes i prímules en delta, pentinant prades i nius d’orenetes guaitant com juguen infants i pigalls. Mentrestant, … Continua llegint

Publicat dins de Excursions i versos | Comentaris tancats a Tossa d’Alp, final de temporada

Els nostres somnis

Ítaca, llunyana i propera, com cal. (Josep Piera)   En un aplec, somio la pancarta, així  el poble fa arrels en esperances. Tot plegat, vull sempre flors i gaubances, el meu país, això mai no ho descarta.

Publicat dins de Indepes sense pipa | Comentaris tancats a Els nostres somnis

Groc i morat

L’honor de la virtut és lluitar, no pas vèncer. (Michel de Montaigne)   Diuen que som quatre vells rondinaires, tant se val, qui s’apunta vol procés. Groc o morat, el llacet dels garlaires, ha de convèncer abans o després.

Publicat dins de Agustí Vilar, Indepes sense pipa | Comentaris tancats a Groc i morat

Burrets i burretes catalanes

Sóc enmig d’un concert de brams. No és exactament el Liceu barceloní. Vora Berga, una granja equina d’ases del país. Exactament, som a Olvan en un lloc súper agro. De cop i volta, sé com es fan els muls de … Continua llegint

Publicat dins de Excursions i versos | Comentaris tancats a Burrets i burretes catalanes