Palau de Congressos

Finalment, l’home ja vola. Però, no ho fa com una àguila, sinó més aviat com un escarabat (Joseph Conrad)

Ja sé com us encanten els geranis
de les nostres rialles, quan les bruixes
no us ofereixen bons plats de maduixes
tot just rondeu sapastre els soterranis.

Quan el cor s’infla, creixem espontanis
Fent compromisos. Tasteu drets de cuixes,
tan se val si són imponents o fluixes:
la bonhomia són les nostres manis.

Vens a Palau amb gent exiliada
tot just t’ocupes del teu pobre quisso
que no pot fer pipí quan ningú bada

En silenci de coll veig com eriço
els nostres somnis, quina bretolada:
ni amb dos reis, sé qui és millor xoriço.

Aquesta entrada ha esta publicada en Agustí Vilar. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.