Els nostres Jordis

Total, ser clement és fer servir la raó. (Alexander Solzenitzin)

La pluja cau, encara que no ho recordis,
el fang embruta silencis i roses.
Fa temps, l’angúnia fa nits de noses:
volem la llibertat dels nostres Jordis.

Tothora peten tempestes, no bordis
com un gos espantat damunt les lloses
d’aquest clamor. De debò, no et descordis
les sabates quan filin paus excloses.

Fa dos anys, van venir a plaça ingenus,
pacífics com sandàlies d’escuma,
ara grinyolen les claus dels serenos.

Ho sento, el seu exemple espiga un trauma:
mentre ens atonyinen els morenos,
impossible envescar-nos fent el fleuma.

Viatge a Brusel·les

Aquesta entrada ha esta publicada en Agustí Vilar. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.