Tigres de Bengala

És impossible viure en la pròpia veritat. (Albert Camus)

No recorda carícies de Bambi
quan fa denúncies d’odi o bé pega.
De fet, els sociates, de recanvi,
quan miren, veuen doble, quina pega.

Sempre van de bracet, qui no ensopega,
felicitats. Ep, som com som. En canvi,
qui vol ser lliure, ja sap com mastega
el seu temor. Si us plau, no feu cap canvi.

La justícia no és cap martingala,
si exclou, la veritat no té cap mida.
Llavors, va en sèrio,estic amb la crida.

Gràcies a la por, dignes, fem gala
D’una sang freda enorme, ben cosida,
Mentre guaitem els tigres de Bengala.

Aquesta entrada ha esta publicada en Agustí Vilar, Narracions i contes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.