Flama del Canigó

Flama del Canigó

Els versos són com les vànoves, quant més brodades, menys abriguen. (Santiago Rusiñol)

Som un ramat de veus que pren esglai,
lluny de la terra perdem el camí.
Si som memòria sabem teixir,
si cantem, ens vigilen més que mai.

Tot just crema, ja no fem cap badall,
la nit de Sant Joan salta dofí,
mentre navego, la puc compartir:
quan tinc la torxa, llavors, canta un gall.

Impossible que facin sabotatge
quan oferim coques, fem escaroles
d’una tendresa que mai fa peatge.

Rai, ja epidèmia de paneroles,
de les nostres conteses fem ribatge,
fent festa en porxos, revetlles i escoles!

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Agustí Vilar i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.