L’hort d’en queni 2019

27 de juny,   Dia internacional de la sordceguesa

 

El coneixement arriba a través del cos sense avisar. (Maria Aurèlia Capmany)

 

Al meu país breguen menuts cargols,

per parets sàvies on sargantanes

i orenetes s’esquiven com mussols,

fins i tot festes i caps de setmanes.

Tot just la flama esclata als rierols,

de sobte, sonen arreu les campanes:

som una terra, una veu que encomanes,

aplec de nius, som lloms de cabirols.

 

Cargols i sargantanes, sense brides

fan l’hort d’en Queni bo i bastint un món

on mans i veus arreu busquen eixides.

 

Ni orella, ni ulls, vull ser un rodamón.

Desfem amb menta i ruda un vell malson:

a Així creix un país de belles vides!

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Agustí Vilar. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.