Autobusos sense manilles

No hi ha llibertat sense coratge. (Pèricles)

 

No volen cap dels meus parlamentaris,

tant se val, no juguen net, paciència.

Ens volen delinqüents, potser sicaris,

creuen que ja n’hi ha prou amb la sentència.

Els nostres vots no demanen clemència,

al capdavall, no som uns perdularis

on un somni només treni calvaris,

ningú recorda la seva incumbència.

 

Ens prenen drets perquè mirem distint,

ens ignoren perquè no tenim força,

com sortirem d’aquest nou laberint?

 

Si no fem safareig, de quina escorça

fa   un arbre Europa si, tranquil, no obtinc

la llibertat que els altre volen tòrcer?

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Indepes sense pipa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.