Els nostres somnis

Ítaca, llunyana i propera, com cal. (Josep Piera)

 

En un aplec, somio la pancarta,

així  el poble fa arrels en esperances.

Tot plegat, vull sempre flors i gaubances,

el meu país, això mai no ho descarta.

Si som ferms, ens trepitgen amb ofenses,

la guàrdia civil sempre ens aparta

dels nostres somnis, mai no queda farta

si volem ser lliures sense temences.

 

Qui fa sentències buscant mentides,

fa una foguera que mai no s’apaga:

sense justícia fan consentides.

 

Si les llibertats no són prou vestides,

com vetllo els pensament si són nissaga

d’una resposta que amaga una daga?

 

Font imatge: https://www.cuartopoder.es
Aquesta entrada ha esta publicada en Indepes sense pipa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.