Molineres a Guillamont, una primavera al poblet

Un homenatge a Josep Carner

Sextina dedicada a Jaume Serrano i Maria Antònia Calmell

 

Santa Coloma acull precs de roselles

tot just la primavera esclata a taula,

entre estovalles de records i runes.

Així reclamen el cant del pigot

vora un riu salpicat de molineres,

badant d’enyor en un somni de vidre.

 

Anem a Guillamón, càntir de vidre,

plena de campanades de roselles,

bo i esperant pessics de molineres.

Al santuari, a l’erola fem taula

i safareig: escolteu el pigot

com vetlla a jóc un enfilall de runes.

 

Paisatge de finestres sense runes,

amor de roses en un cel de vidre.

No són freqüents els versos d’un pigot

quan broda fullaraques de roselles.

Ara, tothom,  prega dolços a taula,

però, millor tractes amb molineres.

 

Tapissos de civada i molineres

fent rialles de sorna sense runes,

humils esperen un refresc a taula,

jo vull un cafetó amb coca de vidre!

Penso en un ram de ginesta i roselles

tot just retraten estels al pigot.

 

Quan sento la trompeta d’un pigot,

d’improvís, s’esvaloten molineres.

Si escolteu, creixen calmes de roselles,

sovint som més amables amb les runes.

En la conversa, no duc ulls de vidre,

tampoc l’oïda és amatent a taula.

 

Ermites i molins són bona taula

de confitura quan trina el pigot.

Vells marges del Gaià, aigües de vidre,

brins de blavor i esca de molineres.

Ja toca, restaurem antigues runes

fins que el nostre desig flairi a roselles.

 

Al capdavall, una taula de vidre

fa usatges de pigot i molineres

en un gerro de runes i roselles.

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Excursions i versos. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.