Ocells i somriures

Català i castellà són cosins germans. Però, la meva llengua és la filla de puta. (Joan Oliver)

 

Si un jutge no canta la nostra veu,

sempre som sords quan fa el seu veredicte.

Pel contrari, si tots pesquem, conflicte

davant mirades distintes, sap greu.

 

Si sóc separatista i és delicte,

llavors, l’imaginari ja no creu

en ocells i somriures, a què treu

escampar pors si volem un nou edicte?

 

La seva llengua exclou, la meva acull,

per què la meva sempre se la ignora?

Així morim callats vora el marfull.

 

Tot i així, cap llengua no és cap escull,

per bé que un jutge s’entesti tothora

en fer-nos creure que no hi som alhora.

Aquesta entrada ha esta publicada en Indepes sense pipa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.