Un vell conflicte

Sóc d’aquí, sóc estranger. (Josep Palau i Fabre)

 

Sento la vella palplantada a l’urna,

veient pel mòbil com casca la bòfia.

Callem temors i silencis d’espurna,

espantada, la dona es treu la còfia.

 

Així desvetlla la seva sonsònia

brodant  angúnia dins la cofurna

arrufa el nas tot just l’hora nocturna

amb les votacions, d’improvís, mòmia.

 

Davant les porres fa créixer una espiga,

davant la intolerància es defensa:

s’adona que no ho passa sola a Entença.

 

Tot ve d’una baralla molt antiga.

De sobte, tot rodola, tot fa figa

quan un dret de conquesta ja no pensa.

Aquesta entrada ha esta publicada en Indepes sense pipa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.