El meu poble

I enmig d’orats i savis, raonar.(J, V Foix)

 

Cuinem derrotes, però resistim,

passa el temps, també segles, però hi som.

No falla mai, topem al mateix tomb,

potser cal altres rutes, filem prim

quan ens tractem. Total, no ens avenim

malgrat la gent omplint de gom a gom,

places i afanys. De sobte, sóc colom

que bat ales d’exili vora un crim.

 

Com fem raons amb gent a la presó?

Les mans esteses busquen la paraula

On tothom sàpiga la qüestió.

 

La llengua no pot ser una barjaula,

tampoc les urnes cap discussió.

Potser, així, el poble seu a taula.

Aquesta entrada ha esta publicada en Indepes sense pipa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.