Riera de la Font

Riera de la Font

La Riera de la Font és un altre dels carrers decisius de la ciutat. Si tinc un paisatge sentimental, aquest és íntim i potent. El seu nom oficiós és gràcies a la font de la plaça del mercat. Així l’hem conegut els veïns del rodal. La seva remodelació era imprescindible. Oficialment, és Ramon y Cajal. Aquesta arteria del barri Falguera acull diversos equipaments. Vet aquí, perquè és una via animada i concorreguda. Naturalment, per a les persones amb dificultats visuals també. Sobretot si volen ser autònoms en mobilitats accessibles. Particularment, sóc usuari de l’ambulatori del pla. Acostumo anar-hi per la vorera de Sant Joan. Perquè ens entenguem, la vorera de Molins és la del Parc Falguera. Naturalment, els cegos necessitem parets per a fer camins segur si propers. Així, doncs, les obres de l’estiu passat vaig assumir-les com una esperança. El progrés, quan és per a tothom, és un motiu d’optimisme. Però, un cop arranjat, el fiasco és considerable. La millora del carrer és ostensible. Sobretot per a ferraris, per cert, és el nom amb què anomeno les persones am cadires de rodes,   i la  gent gran. Naturalment, guanyem en seguretat i comoditat. Però, de moment, no és per a tothom. Les voreres són més amples, els passos de vianant magnífics. Ara bé, gens accessibles per a nosaltres. Ho trobo incomprensible. Vull dir que els encaminaments no els podem detectar. Quan hhi ha una plataforma única, és a dir, anivellament entre vorera i calçada,les dificultats per als qui van amb bastó o gos pigall, augmenten. Sovint no ens adonem que fem cruïlles i passos similars. Calen encaminaments i botoneres per a saber on som. És terrible com els manaies segueixen persistint en els mateixos errors. Disculpes, canvio manaies per responsables polítics. Per això, dic que no és una ciutat per a tothom. Sap greu perquè la Riera de la Font  en dues o tres dècades no crec que reparin aquest descuit. Se suposa que hi ha responsabilitats, naturalment, cap mala voluntat. Però, cal demanar-les. La resposta, ja la conec. La reclamació, un cop més, és inoportuna.

Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.