Dues visites, dos museus diferents

En una setmana visito Can Tintoré i la Pedrera. Dues visites, dos rotllos modernistes. Tant l’’un com l’’altre fan un esforç notable. No es fàcil atraure l’’art menut al públic. Oi més quan aquestes persones són disques visuals. Per descomptat, trec les meves conclusions. Can Tintoré, a Esplugues de Llobregat, tota una sorpresa. La Pedrera, set dies després, ja no tant. Per sort, el públic comença a tenir exigències. D’’entrada, si els cecs hi toquem, el millor esquer. Veu, tacte i Braille, el servei millora. Com que jo ja passo dels seixanta, consell íntim. Una visita a un museu és un error no anar-hi sense tamboret propi. De veritat, no és una sortida folklòrica. En unes altres paraules, el cansament dilapida profits. L’’art, sense esbarjo ni complicitat, no vesteix. Can Tintoré té taules baixes, cap lloc on reposar. La Pedrera és pitjor. Vol un embalum de persones cegues enmig de multitud de paravents. Per tant, visita més caòtica, menys aprofitada. En efecte, Can Tintoré encerta en el número. Millor encara, fa un número inclusiu. És a dir, mitja dotzena de disques visuals, mitja dotzena de públic reglat. Vull dir persones adultes i persones grans. Les persones grans necessiten claredat i lentitud. El públic reglat ja es fa càrrec de la mobilitat dels disques. Al final de la visita de Can Tintoré, hi va haver impressions comunes. Una persona gran va afirmar que mai no havia pescat tant sense la nostra companyia. El seu comentari fou rellevant perquè és un veí habitual del museu. En canvi, La Pedrera és un Cafarnaüm. Vull dir que el comentarista necessita guies experts. Quinze persones invidents, algunes amb gossos pigalls, no garanteixen més fluïdesa. Ja n’’hi ha prou si us plau, de tantes visites gueto. Per tant, el número és imprescindible reglar-lo. Per descomptat, sempre un número inclusiu. Si no es fa així, no avancem. Els cecs no han d’’anar amb cecs exclusivament. Ja va essent hora que millorem en aquestes qüestions. Sincerament, l’’ACIC, com a entitat cultural, ha d’’apostar en aquesta línia de col·laboració. Per la resta, la incursió en l’’ofici dels modernistes, tot un encert. En aquest àmbit, els dos museus fan bingo.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cultura i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.