Parc Nadal, a Mercè Solé

Secció “Pinassa d’estrelles, unes quantes sextines

Ja no existeix la Torre de les Bruixes,
ni l’aigua de l’estany perfila estrelles,
quan, Solitari, miro el meu demà,
un parc mesquí en arbres i pinyons,
prim de pinassa i modest de pardals,
mentre recordo ombres i cascades.

Ja no cauen penyores en cascades,
tot just la lluna convoca les bruixes,
triant escombres, caus d’amor i estrelles,
fins que vailet, torno a sentir pardals
i, enjogassat, cullo tendres pinyons,
gecs de pinassa i murtra de demà.

Antics poetes canten un demà,
ofrenes de falgueres i cascades,
entre xiprers, erugues i pinyons,
esperant festa i rialles de bruixes,
un safareig de perdudes estrelles,
un gran concert de garses i pardals.

Tardor endins rondinen els pardals,
Flairant pinassa que crema un demà,
tornen olors que acosten les estrelles,
boires de torterols,dolls de cascades,
peixos i lliris,gronxadors amb bruixes,
cops de bastons, pinyes sense pinyons.

Busco petons estil mel amb pinyons,
fins que la dringadissa dels pardals
calmi barrets i davantals de bruixes,
i les hores reposin un demà,
de flors i escales, de mots i cascades,
sospirs de fusta i pinassa d’estrelles.

De sobte, sense corriols d’’estrelles,
la fullaraca no guarda pinyons,
ni els espiadimonis les cascades,
ni les garses empaiten els pardals.
Ja només queda, exhaust, un gris demà,
on els arbres enyoren caus de bruixes.

Badalls de bruixes, anhelen estrelles,
Potser, demà, arrecerin cascades,
Molsa de somnis, pinyons i pardals.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Pinassa d'estrelles i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.