La Cova de les bagasses

Excursió a Montserrat

Fem una excursió de Collbató fins el monestir de Montserrat. Com a guia, Teresa Coll sempre instrueix. O sigui que faig Setmana Santa. Des de la mirada essènia, conta la història de Maria Magdalena. Per descomptat, el camí de les bateries, des de Collbató,  no passa per la Cova de les bagasses. Fins i tot en la toponímia arriba el flagell eclesiàstic sobre la prostitució. A més a més, el cap no ve gaire catòlic. Hi ha una cosa que no m’agrada de l’excursió: hi ha massa trànsit d’excursionistes. No sé per què, hi ha un declivi perceptible en les nostres propostes senderistes. Vull dir que fem camins massa coneguts pel públic. Ara bé, Teresa Coll desferma la seva barraquera de dona curiosa. Segons la Bíblia, Maria Magdalena és una bagassa. Aquesta veu catalana explica com eren les putes a l’edat mitjana. En canvi, Teresa Coll explica una història inacceptable per a la tradició cristiana. Jo la conec parcialment pels evangelis apòcrifs de Santiago. La vida de Jesús als Evangelis, desgrana una Maria Magdalena que desvetlla massa dubtes. Ni tan sols d’adolescent, vaig creure’m aquesta historieta bíblica.
Que t’eixuguin els peus per devoció amb els cabells d’una senyoreta, xops d’oli de nards, no trobeu que us vénen gat per llebre?  Tant me fa que sigui Sant Joan o José María García qui t’ho engalti. La meva guia explica un conte de fades. Naturalment, sembla una pel·li de la factoria Disney. Però, té un inconvenient, aplega massa versemblances des de distints documents. Tota la informació que desplega aquesta dona intriga.
Li tinc una devoció immensa. Les creences, quan es fonamenten a partir de l’altre, ens fan créixer. Qui escodrinya misteris, simplifica dubtes. Llavors, quan estimeu, calculeu menys.Excursió a Montserrat

En arribar a l’ermita de Sant Miquel, es desferma una pluja inclement. Dinem en una cafeteria de turistes i pelegrins. Fa fred i no sento gaire bé, són els inconvenients de la sordesa. Per sort, la taula és exquisida. Desgrano amb Teresa Coll si la frase , les dones també van de putos, és massa grollera. Si no és edificant amb el gènere canviat, tampoc no ho és en l’altra. Ara bé, La democratització dels vicis només tranquil·litza infants. En tot cas, les bagasses, no gens arcaiques, massatgistes, perruqueres o assistentes de bellesa, que ja cotitzen en la Seguretat Social, encara tranquil·litzen més. O sigui que no descarteu una societat en el futur, en què tothom vagi amb pipa. Mòbil, ulleres de sol, arracades i pipa, Déunhido com progressem.  Això sí, no us oblideu mai, les targetes ben greixades. La modernitat de les bagasses empara la vida de Jesús dins la Bíblia. En canvi, la visió dels essenis, aposta per tradicions ocultes. Curiosament, els misteris, quan tens tota la paperassa a l’abast, perfilen clarors. Naturalment, a taula Teresa Lozano, Teresa Coll, Xavi Heras, Cesc Vila i Edu Flores escalfen prou. En efecte, la conversa engreixa bon rotllo. Tot i així, tinc mono d’en Lambert. No és possible que sigui per culpa de les seves putes rosquilles.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Veus d'herbes i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.