Plebiscitàries o full de ruta?

Full de ruta o plebiscitàries? Que s’ho rumiï la gent. Aviat votarem aquestes qüestions. Naturalment, el full de ruta és qui  decideix la unitat popular. La llista unitària és la proposta de Mas per aguantar-se ell, no pas el país. Precisem-ho: si aguanta Mas, continua el sainet Convergència i Unió. No entenc perquè la gent té tanta pressa per accedir a la independència. No acaben d’entendre que amb les mobilitzacions, no n’hi ha prou? Amb els vots, negocies o justifiques opressions. La resta,  mireu com desnonen amb una regularitat obscena. Una altra cosa són els programes electorals, quina ingenuïtat, Déu meu. Els partits continuen fent la seva partida d’escacs. L’interessant és com tot s’enfonsa. Ep, el model polític, no pas les aspiracions democràtiques de la gent. La gent no accepta que el poder és l’últim que cau. En efecte, el poder també hi juga un paper que mai no afavoreix el nostre poble. La comèdia de Mas i Jonqueres té molt de sentit. L’un i l’altre han de dur aquest barco a bon port. Mas es resisteix a convocar eleccions. Si és el gran guanyador del 9N, per què no convoca eleccions? Ho va fer al 12 i el poble li ho va dir clarament: tu dirigeixes, però no manes sol. El seu retard és obvi: el poble no vol el seu exclusiu lideratge. És natural, Mas no vol més capitans en aquest vaixell. El poble no vol majories sense compromisos. Els qui no s’hi comprometen, van a la deriva. Veieu els paperots d’Unió, sociates o Ini. Viuen atrapats en un catalanisme de cartró pedra. Tots ells han manat sense haver deixat cap empremta en la nostra societat. En unes plebiscitàries, només es promet una consulta legal. És tot el que pot fer CiU. Se la saben llarga, tot dintre la legalitat dels desnonaments, oi? Ara bé, com fem aquesta trajectòria dins la més abjecta pobresa? Per això, els fulls de ruta no amaguen l’ou. Quant a Convergència,esdevenen independentistes mentre Madrid no negocia. Quan negociïn, veurem com se’n surten. Feu-me cas, qui se senti decebut, vol dir que coneix poc el país. Mentrestant, Cinca enllà, pateixen per un model que ja no els serveix. S’adonen que el Principat se’ls torna díscol. És clar, si el Principat obté poder, econòmic i polític, la resta se’n ressenteix. Així viu la solidaritat a la península. De moment, tampoc el bipartidisme resol coses per als espanyols. Mentre el poble català tingui el debat, s’imposa el full de ruta.  L’any vinent, la gent pronostica canvis, jo no ho veig tan clar. Sense gaire feina, hi ha pocs canvis.  D’acord, hi haurà tumults, esperances, però, depenem del diner europeu. Els economistes perfilen una societat dual. Per tant, convé poca democràcia. Tot plegat, el diner vol la tranquil·litat dels bons negocis, no pas l’ocupació. Particularment, no canvia gens la pobresa generalitzada. Mentre duri el full de ruta, CiU fa allò que el poble demana. Vull un president que es digui Mas, però, amb Jonqueras i Fernández al seu costat. Quant a Herrera i Duran i Lleida, ells mateixos. Si volen la tercera via, què explorin, pobrets, si que tenen paciència quan busquen rovellons. Així, doncs, veurem què passa.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Política i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.