Óssets de drap

Secció “Galetes Impreses


De petit, dins la fosca, no m’hi veia.
Llavors, quan m’abraçava, de seguida,
descobria un ósset, Potser un coixí,
però no passa això quan em desperto.
L’ósset de drap ja no hi és, però, empaita
amunt i avall, dilatant fosca endins,
una tristesa que prego amiga:
només així m’hi endreço quan puc vèncer-la.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Galetes impreses i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.