Cabeçuts

Secció “Galetes Impreses


El vell carrer d’Abaix, amb flors de Corpus,
la processó, encesa de catifes.
Rialles de sardines i ginesta,
la iaia seu davant la balconada.
Estrena vano i Mixetes vigila
els cabeçuts dessota la barana.
L’únic que vaig ser-hi, també fou l’últim,
hores de dol per un Papa adorable:
mai no vam discutir pel gran prelat.
En canvi, els cabeçuts em feien por,
no sé per què  me la vaig guardar sempre,
només, tu, mare, podies respondre’m,
quan busco flors, la por no té balcons.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Galetes impreses i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.