Versos i ràdio

Secció “Galetes Impreses

Què fas, nen? Deia. Llegeixo, au, dorm,
li dic mentre repasso Mossèn Cinto.
Bona nit, i parava el transistor,
mentre Mixetes sortia al vestíbul
sentia com apagava la làmpara,
a través de la porta corredera.
El retorn de les rondes pels tuguris
Del poble, plens de penjats i fumetes,
Devasta somnis i encarrila afany.,
de matinada, les paraules preguen,
disserten molt, massa quan no contesten:
Aviat sento els ronquets de la iaia.
Potser, poetes i avis fan pinya
quan no calculen enmig dels afectes.
Aprenen a estimar sense carícies,
com la tristesa fa nius als seus ulls,
manegant soledats i fullaraques.
Els uns, els versos, els altres, la ràdio,
així m’adorno quan penso en vosaltres

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Galetes impreses i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.