L’escala

Secció “Galetes Impreses

Naturalment, hi estalvio raons,
Sàpigues, mare,que ell hi ve poc.
Llavors, busco l’escala de les figues,
a l’hivern, penja al mur de cal fotògraf.
A l’estiu, s’arrepenja a la figuera,
abans de la Diada,prou que hi passa.
S’hi adelita omplint un llarg cistell,
si puc, toco l’acústica a la fusta
del porxo. A la vora, tinc en Mixetes,
moments pacífics i rars entre bèsties.
Però, mon pare, disserta amb la iaia,
parlen de Fraga, la seva infantesa,
sovint, Isidre, deixa de cavar:
en sap el vell quan s’enrotlla amb els altres.
Servicial i cerimoniosa,
la iaia fa de bona amfitriona.
Llavors, mare, et busco pel paisatge
I xiulo Let it Be, molt malament.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Galetes impreses i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.