Dentadura postissa

Secció “Galetes Impreses

Vaig conèixer la por a la cuina,
un lluminós migdia de tardor.
Tot just tieta Petra se la treu
de la boca, la seva dentadura
tan grossa, surto com un llamp al porxo.
Udolo amunt i avall del corredor,
però, enlloc, no hi trobo ningú.
De nou, davant meu, ella se la posa
a poc a poc fins que el pànic recula:
Ella, a la pica del porxo, jo, sota
El roser gran de l’hort,no les tinc totes,
si no l’ensumes, la por no caduca.
En canvi, ella riu feliç i intrigada.
Quan ve del Canadà,ho recordem,
Tot just sortim de visita a Cal Tore.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Galetes impreses i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.