Porxalada

Secció “Galetes Impreses

Al bell mig de l’hivern, visito el porxo
del casalot,quan ja feia de mestre.
La meravella del sol de febrer,
la iaia, amb el seu barret de palla
foradada,vigila que l’escalf
no cremi el cutis del seu bonic rostre.
Fa com les sargantanes i les roses,
estintolada vora el quarto verd,
entre nebots i germans a la fusta,
busca la tebior del seu desig.
Quan aparec, els retrets l’esquarteren,
somric, però, fan mal tantes excuses,
amb tot la iaia insisteix en deutes.
El gran roser encara no fa roses,
dalt de la canalera, els ocells xiulen
el Carnaval busca com disfressar-se.
Com ella, busco l’escalf del seu porxo:
Sense ella, no hi ha escalfor que valgui.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Galetes impreses i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.