Reis per a Montserrat Roig

Vas donar molta feina quan vam batejar la biblioteca del poble amb el teu nom. La gent del teu color va preferir-te abans que Joana Raspall. Vaig inclinarme per tu perquè el càncer t’havia fet una grandíssima putada. Llavors ja pensaves allò de què ens robaven les paraules. La teva biblioteca fa dues dècades que existeix i s’ha fet petita i meravellosa. En tot aquest temps, la gent del teu color, que dubto que et fullegin per espavilar-se, sempre ha manat a la ciutat, llevat dels floriosos dies del Tripes.

Curiosament, tots els manaies fan l’orni  quan han d’endreçar-te. Durant l’excels Tripes, van dir que farien una altra biblioteca. De fet, és mentida perquè la biblioteca era l’última aposta. Ho dic perquè la ciutat volia el Museu del Còmic en una tria per part de la Generalitat. Sort que no van donar-nos-el. En qüestions de fatxendes i pallassos locals, l’histrionisme del rodal té una riquesa cromàtica més que acceptable. Mira, Montserrat, ho tenim cru quan es tracta d’afavorir dinàmiques culturals. A més a més, de què no et pinten mai els morros, ni et canvien la refrigeració de les teves aixelles, no tens un ral per fer perfum amb nous llibres.

De la calefacció que fa el teu vestuari, millor no parlar-ne. Sobre xifres passem de llarg perquè no em dóna la gana i sóc de lletres. Un exemple, Abrera i Pallejà tenen dues biblioteques que reben vint vegades més diners per part dels seus ajuntaments. En canvi, nosaltres fem el doble de població si apleguem aquests dos pobles.

Continuem la conya de la nostra oferta cultural. El Comú de Sant Joan Despí, en destina trenta vegades més, només en l’adquissició de llibres. Preferiria no parlar-ne d’altres municipis de la comarca, et pujarien els colors. Si no us ho creieu, investigueu una mica vosaltres mateixos. Només que s’hi fiquessin les vocalies de cultura de les associacions de veïns, ens entretindríem millor. Ja fa anys que hi ha retallades, no cal esverar-s’hi ara. Més pervers i més lamentable, recorda que mana el teu color.  Vull dir que són ecos i tota la flauta roja que tu vulguis. Ni t’explico quan planten, ficus i varietats tropicals de clenxa mexicana. Això sí, els va molt la conya de la mediterrània, sobretot quan canta en Serrat. A més, pel que es veu, d’aquí ja no podem passar-nos.

Quan fan una lectura en veu alta, els activistes de l’entitat saben que l’equipament, tres plantes que no s’acaben mai, només tenen una persona per atendre tot el públic. Tot i així, és una de les institucions que més fa servir la gent sense servei. Ja fa mesos que no hi ha conserge i parlen de fer una nova biblioteca. Sense a penes un ral, la seva dinàmica, nodreix molts usuaris que van una mica més enllà de petardos, sardinades  i ballaruques. T’escric quatre ratlles perquè t’entretinguis una mica  amb les nostres penúries. Des d’on siguis, fes un cop de mà perquè aquests llestets hi passin l’aspiradora. T’ho agrairia molt, el meu campanar és així de trist. Ja saps, aquí ho som del mateix color o son de la llarga.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sant Feliu respon i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.