El llegat del Cesc

La història local no es fa per la xarxa, sinó amb fets.

Tercera legislatura sense acord d’esquerres locals. No n’hi ha prou claror amb tradicionals sectarismes. Malauradament, carisma i personalitat de Baltasar encara impregnen discursos discordants.

Vejam, sectarisme és una barreja estèril de fidelitats i ignoràncies, pernicioses per als afers públics. Afegiu-li dues llargues dècades de Cesc manaia i estireu el fil. Inclús, amb majories absolutes, va imposar abjectes personalismes. Sóc testimoni d’habilitats i amenaces quan algú va incomodar-lo. Encara pitjor, no va deixar créixer ningú, fins i tot dins el seu partit. En argot esquerrà, un stalinista molt llest. En argot democràtic, un il·lustrat de disseny dubtós. Tot i així, el seu còctel fou línia aperitiu Campari. És a dir, vermut quotidià, amarg i mediocre. Curiosament, el seu millor deixeble,  Joan Antoni Vázquez, l’únic dirigent sociata d’una certa talla. No estranya gens a pesar de no ser d’un mateix partit. Al capdavall, plegats van manar molts anys, barallant-se en una exquisida cordialitat. Agradi o no, plegats i separats, no han aturat l’empobriment de la ciutat. No en va, els tripes locals demostren el llegat Cesc. Vázquez és un liberal d’infres i il·luminacions. Tant l’un com l’altre, no vam ser capaços de fer projectes comuns. Primer, ambicions, després, no sempre  santfeliuencs. Les conclusions són depriments. Com a personatges ambiciosos, el poble no es vertebra. Com a santfeliuencs, ni sortim al mapa de la comarca. Tracto de fer una radiografia modesta. Només m’avalen 2 anys a JCC, 5 anys a OEC i 7 anys a ERC.

Sé que la crítica no és el més fort de tots plegats, quan es tracta de construir. Quan a autocrítiques i responsabilitats, tenim encara l’esquena molt ample. En unes altres paraules, els partits fets caldo.  És a dir, la plèiade de dirigents brilla per la seva absència. Les entitats, aparcades i emprenyades. La gestió del Comú, un desori. Els projectes escassos, el deute, una bulímia exuberant. El pervindre, incert, el full de ruta demana imprescindibles diàlegs que apleguin.

Per cert, quant a catalanismes, el retrocés, majúscul. Jordi Sanjosé té feina. És bo que eviti revengismes i renovi estancaments. De moment té un pacte estable. Tot i així,  ha de cultivar complicitats amb sociates. Si no fa això, per manar el conservadorisme solament necessita tres regidors més. L’avís va per tothom, no solament per al nou alcalde.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Política, Sant Feliu respon i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.