Noves adaptacions ferroviàries

Pròxima circulació, via u, rodalies Molins de Rei, gralla la cançó. Exactament, en aquests instants sóc a l’altra andana de l’estació perquè vaig a BCN. Tot just passen uns quants minuts, arriba el comboi, descarrega i  se’n va. Quan l’últim usuari, pren escales avall, el comboi travessa barreres de la Font del Comte. Llavors, canten el tren que marxa amb retard. Aquesta petita descoordinació d’altaveus RENFE, comença a fascinar-me.

Entre disques visuals, la crítica ferroviària, entusiasma una hòstia. Vull dir que no tot és negatiu i atrotinadet quan el personal s’indigna o s’emprenya. Per cert, els diaris són curiosos quan la gent no és políticament correcta. Indefectiblement, us titllen d’això quan critiqueu amb arguments enutjosos. Si fóssim més bonaris, fins on arribaria la serietat dels polítics? Feu-me cas, no hi penseu, sobretot, si teniu altres mals de ventre. Per exemple, les últimes tendències ferroviàries, d’àmbit exclusivament local són que a la via dos, els altaveus emmudeixen. De sobte, aquests trens es tornen sostenibles i ecològics davant la meva estupefacció més sincera. Nous en rigueu, la contaminació acústica fa estralls per les nostres contrades. Ni en broma vull sentir que és un altre acte de descuit o d’incompetència pública.  Ho sé jo prou bé, que en aquestes qüestions, sempre som uns desagraïts perquè no col·laborem com cal. Al capdavall, com que els sords no senten, gasten vista de fotògraf. En canvi, els sordcecs, senzillament que es fotin si donen tant la llauna. En aquests casos, les conseqüències són el transbordament per als qui no tenen itineraris metropolitans. És a dir, si vaig a Mataró o Manresa, per sort, el altaveus interiors m’ho aclareix. Si m’equivoco en prendre comboi, el consell és clar: baixeu a Arc de Triomf si aneu més enllà de BCN. Per descomptat, el consell és per a disques d’autonomies extraviades i despistats recalcitrants.

Amb tot m’encanta com progressa en ideologies, la mobilitat ferroviària. Sincerament, no hi havia pensat mai. De vegades, els trens també callen inopinadament seients endins. Llavors calen actuacions d’emergència estil atzar contingut. Res a dir amb solidaritats d’usuaris, sempre exemplar i discreta. Que consti que si no baixeu a l’estació que voleu, la culpa és vostra perquè  no  hi encerteu.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Agustí Vilar i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.