Brams d’un mestre de cerimònies en una vinya de muntanya

vinya muntanya - Agustí Vilar

Gairebé 12 Qms des d’Olesa fins la Vinya, sempre a la vora del Puigventós. Quan Àngel Mas m’ho proposa, arrufo el nas. És clar, la seva literatura és més a la vora de la manduca que no pas del paisatge, mira que arriba a ser rar. En canvi, Francesc Vila i jo, ens va la marxa fent vistes montserratines. Aquesta excursió posa en relleu diverses coses. La primera, que els ritmes són tots suportables si es fan a l’abast dels recursos de la gent. La segona, la gent gran cega no tenim sempre oportunitat de caminar al nostre antull. Continua llegint

Publicat dins de NOVA SECCIÓ! Veus d'herbes | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Brams d’un mestre de cerimònies en una vinya de muntanya

Passeig dels Plàtans de Sant Andreu de la Barca

Passeig dels plàtans Sant Andreu de la Barca

Tornem als orígens. Tardor de l’any 2. En Llorenç se’n recorda per l’òbit del pare. També vam ser nosaltres tres, un jardiner, un pintor i un poeta. És a dir, la pitjor combinació excursionista. O sigui que ja fa més de quinze anys que van començar el nostre periple. M’esborrona com passa el temps, ni tan sols s’hi acosta el llamp en rapidesa. Aquest cop pugem al cementiri de Corbera. Volem fer el pas de la barca. És a dir, baixem per la riera de Corbera fins el riu. Tot just on es toca amb Sant Andreu de la Barca. La idea és passejar-nos pels gorgs dels riu fins el pou glaçat. Finalment, fer un mos per la vila. El retorn fins el cementiri fer-lo en autobús o taxi. Naturalment, l’itinerari és idea del jardiner. El pintor demana cirerers pel camí. No concep la primavera sense penjar-se d’un arbre. Vull dir que necessita pispar una peça de fruita com una criatura que acaba de fer la primera comunió. La primavera té això: criatures que hi reprenen. Continua llegint

Publicat dins de NOVA SECCIÓ! Veus d'herbes | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Passeig dels Plàtans de Sant Andreu de la Barca

Sant Martí de Sesgaioles, una sextina per a excursionistes xerraires no gaire platònics

Sant Martí de Sesgaioles

De Sant Martí fins Conill, fem un tomb
De vol d’ocell farcit de mel i nata,
Som 29 rient dins la taberna,
Abans de fer, lleugers, un bell viatge,
Per terres de l’Anoia gresca grossa!
M’exclamo impune, Déu meu, quins grans bisbes.

Continua llegint

Publicat dins de NOVA SECCIÓ! Veus d'herbes | Comentaris tancats a Sant Martí de Sesgaioles, una sextina per a excursionistes xerraires no gaire platònics

Pont del Dimoni

L’últim cop que el travesso és el 11. Déu meu, com passen els anys a mesura que els col·leccioneu! Llavors, fa un any que m’han operat d’una angina de pit. Poca cosa, un parell de baipassos. Una llarga convalescència, gairebé un parell d’anys. Vull dir molt de repòs i poques sortides de caire muntanyenc. Quan reprenc els meus periples excursionistes, hi ha un trajecte Molins de Reifins Martorell pel curs Esquerra del riu. Naturalment, fins el pont del Diable. Continua llegint

Publicat dins de NOVA SECCIÓ! Veus d'herbes | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Pont del Dimoni