Bastó de coloraines

Sóc a Miró Batllori. A punt de creuar el pas de vianants. Vull dir el que va de l’entitat financera fins la botiga d’electrodomèstics. Un senyor em toca el braç i em convida que passi. D’ençà que vaig amb bastó de coloraines, és el primer que ho fa. No us imagineu la seguretat que endreça. Ara bé, dubto molt que ho sàpiga. El bastó de coloraines indica que sóc un sord cec. Per tant si veuen els usuaris que no moc fitxa, és perquè no sento prou. Seguir llegint

Publicat a Agustí Vilar |

Qui mou fitxa?

Qui mou fitxa

L’Assemblea Nacional de Catalunya ha convocat un debat. Els indepes reflexionen sobre la seva situació. Hi vénen pesos pesants. Per descomptat, la xerradissa dels partits no lliga gaire amb la gent. En moments de desorientació, cal escotar l’ANC. En canvi, hi ha tírries i desconcerts bastant ingenus. Sobretot, les animadversions que aixeca la CUP. En canvi, per mi, són els més lúcids. Al capdavall, només amb parlamentarisme no anem enlloc. Ara bé, és bo saber on som. Destaco  tres personatges. Seguir llegint

Publicat a Política | Etiquetes: , , |

Follets i macrahuxenis vora el safareig de la pera

Estanys de la Pera

Finalment, vaig a la temuda excursió pirinenca. Poca gent i furgona menuda. Com de costum, els peus, llargs, darrera el vehicle. Novetats, una conductora. Ho va fer bé, no vaig marejar-me en absolut, un miracle. Entre cecs i lloscos, mitja dotzena i para de comptar. Entre iaios, gairebé orfes. En definitiva, en família, unes perspectives espantoses. A més a més, la vaga de transports públics ens diverteix. Vull dir,  gent que ve, si no va llesta, no ens pesca. Seguir llegint

Publicat a NOVA SECCIÓ! Veus d'herbes | Etiquetes: |

Jordi Serrate

Jordi Serrate

El seu mar de poetes resumeix tot un activisme perdut. Sempre li he envejat com és al peu del canó. Home rar com pocs dins les files del catalanisme militant. Oi més quan parlem d’un personatge polifacècitc, obert i amatent. És un artista que no deixa ningú indiferent. N’admiro la seva capacitat de feina i humilitat. Si pesqués només un deu per cent del que pretén, seria l’home més entusiasta del món. Sense anar més lluny, en la década dels seixanta, ja atalaiava l’avantguàrdia del país. Serrallonga, Vinyoli, Martí Pol, etc. Seguir llegint

Publicat a Cultura |