Sant Salvador de les Espases

Sant Salvador de les Espases

Hi ha un moment en què hi entren les cireretes de bosc. El meu referent és el pintor Manel Plana. Però, al pla de les Carboneres, fem pinya amb Josep Maria i Teresa. Llavors, comença una altra excursió. Vull dir que pesco matisos. Per exemple, els marges del camí que fem. Bolets, molsa, murtra o cireretes de pastor. D’improvís, Teresa renya en Josep Maria. La dona s’empipa davant devastacions. L’home em passa bolets i cireretes. Quant a les seves habilitats micològiques, puc tocar-los i parlar-ne. Tant se val que siguin tòxics com comestibles. Quan flairo molses, resto parat.  Hi ha una frescor i una vitalitat que eixoriveix instantàniament. En efecte, no sap prou com d’agraït hi estic. Continua llegint

Publicat dins de Excursions i versos, Veus d'herbes | Comentaris tancats a Sant Salvador de les Espases

Nàpia xinesa entre calamars farcits

Mira, Ricard, la xarxa conta què som. D’ençà que faig sapps de micro amb amics cegos, m’esborrono. M’horroritza la meva veu de sord cec tan pantanosa. De veritat, sembla blauet de safareig. D’acord, escriptor, fins i tot poeta. Però, tinc una veu espantosa, tot just l’escolto. La veu que faig als sapps de micro és pitjor que un mirall trencat. Continua llegint

Publicat dins de Narracions i contes | Comentaris tancats a Nàpia xinesa entre calamars farcits

Una cançó de cent caminades

Prats del cadi

No hi ha tracte sense un fil de rotllo,
ni curiositats amb cafetó,
abans de començar uns bells camins.
La nostra vida creix amb les paraules,
de tant en tant, fem somriures d’ofrena
i a l’abast d’una flor, mel de records. Continua llegint

Publicat dins de Agustí Vilar, Excursions i versos, Veus d'herbes | Comentaris tancats a Una cançó de cent caminades

La Vajol, meravelles d’un pelegrinatge

Excursió la Vajol - Agustí Vilar

En efecte, em quedo amb Josep Sebastià Pons. Sempre dic que la poesia no explica prou i ho arreplega tot. En havent dinat, els micros despullen sordeses implacables. Però, quan li demano a Àngel Mas que em passi els poemes, ordeno. Aquest és un dels grans, rossellonès, absolutament desconegut del nostre públic. Continua llegint

Publicat dins de Veus d'herbes | Comentaris tancats a La Vajol, meravelles d’un pelegrinatge