Nàpia xinesa entre calamars farcits

Mira, Ricard, la xarxa conta què som. D’ençà que faig sapps de micro amb amics cegos, m’esborrono. M’horroritza la meva veu de sord cec tan pantanosa. De veritat, sembla blauet de safareig. D’acord, escriptor, fins i tot poeta. Però, tinc una veu espantosa, tot just l’escolto. La veu que faig als sapps de micro és pitjor que un mirall trencat. Continua llegint

Publicat dins de Narracions i contes | Comentaris tancats a Nàpia xinesa entre calamars farcits

Una cançó de cent caminades

Prats del cadi

No hi ha tracte sense un fil de rotllo,
ni curiositats amb cafetó,
abans de començar uns bells camins.
La nostra vida creix amb les paraules,
de tant en tant, fem somriures d’ofrena
i a l’abast d’una flor, mel de records. Continua llegint

Publicat dins de Agustí Vilar, Excursions i versos, Veus d'herbes | Comentaris tancats a Una cançó de cent caminades

La Vajol, meravelles d’un pelegrinatge

Excursió la Vajol - Agustí Vilar

En efecte, em quedo amb Josep Sebastià Pons. Sempre dic que la poesia no explica prou i ho arreplega tot. En havent dinat, els micros despullen sordeses implacables. Però, quan li demano a Àngel Mas que em passi els poemes, ordeno. Aquest és un dels grans, rossellonès, absolutament desconegut del nostre públic. Continua llegint

Publicat dins de Veus d'herbes | Comentaris tancats a La Vajol, meravelles d’un pelegrinatge

El xai d’Avinyó

Excursió a Avinyó

Tot just el bus ens deixa als vells camins
d’Avinyó, sé que tinc un gran matí,
on macedònies d’amics fan gresca,
enmig de crits i rialles al vent.
De cop, uns quants sentim com bela un xai,
com prega flautes de tendres paraules. Continua llegint

Publicat dins de Excursions i versos | Comentaris tancats a El xai d’Avinyó